Margen
Es va mudar al barri un dilluns a la tarda. El dimarts al matí va baixar a buscar pa i la fornera no el va deixar parlar: «Ja és aquí», va dir cap a l'obrador, i li va allargar una barra i dos croissants embolicats. «El de sempre». Ell va pagar sense corregir-la, per timidesa, i va decidir que el confonia amb un altre.
Però el dijous el del quiosc li va guardar «la seva» revista. El divendres, la cambrera del bar li va portar el tallat sense preguntar: «Curt de cafè, com a tu t'agrada». I a la carnisseria tenien apartat un encàrrec amb el seu nom ben escrit, amb les dues erres.
El dissabte va reunir valor i ho va preguntar a la fornera: des de quan, exactament, era ell client de la casa. Ella va riure mentre embolicava la barra. —Ai, fill. De tota la vida. Venies de la mà de la teva àvia. —La meva àvia no va viure mai aquí —va dir ell—. Jo no havia trepitjat aquest barri. La fornera li va posar el paquet a les mans amb una paciència antiga. —Això també ho dius sempre.