La felicitat com a ofici

Per a Aristòtil la felicitat no era un estat d'ànim, sinó un ofici: una cosa que es practica fins a esdevenir hàbit. Aquesta és la tesi de l'Ètica a Nicòmac, els seus apunts de classe del segle IV abans de Crist, que la tradició associa al nom del seu fill.

El seu argument té una modernitat incòmoda: ens tornem justos fent coses justes i valents fent coses valentes. El caràcter no es declara, s'assaja. I la virtut viu en el punt mitjà entre dos excessos: el valor, entre la covardia i la temeritat; la generositat, entre l'avarícia i el malbaratament.

Rellegir-lo avui produeix un cert vertigen: tota la indústria dels hàbits, amb els seus llibres supervendes i les seves apps, està redescobrint amb gràfics el que un grec va deixar dit en uns apunts. La bona vida no se sent. S'entrena.