
Dues ofertes per a la mateixa feina: una diu 1.750 euros al mes en catorze pagues; l'altra, 2.041 euros al mes en dotze. Sembla que guanya la primera, perquè catorze sona a més que dotze. Fes la multiplicació: 1.750 × 14 = 24.500 euros l'any, i 2.041 × 12 = 24.492. És el mateix sou amb vuit euros de diferència.
El malentès té origen legal. L'article 31 de l'Estatut dels Treballadors, la llei bàsica del treball a Espanya, reconeix el dret a dues gratificacions extraordinàries l'any: una per Nadal i una altra en la data que fixi el conveni. És un dret a cobrar en dues vegades, no a cobrar de més. I el mateix article permet que el conveni les prorrategi, és a dir, repartides entre les dotze mensualitats: desapareixen del calendari sense que desaparegui un cèntim.
Amb l'IRPF, l'impost sobre la renda, passa el mateix. La retenció es calcula sobre el que guanyaràs en l'any complet, així que la paga extra no tributa menys per arribar al juliol. El que canvia de debò és la teva caixa: amb catorze pagues cobres menys cada mes i et guardes dos mesos grossos; prorratejat, cobres el mateix dotze vegades.
Quan compares dues ofertes, ratlla la xifra mensual i demana el brut anual. Divideix entre dotze i compara. Si una empresa només et dona el mes i el nombre de pagues, demana-li l'anual per escrit abans de signar.