Margen
El falciot comú, aquell que xiscla en bandada sobre les teulades a l'estiu, és gairebé incapaç d'estar a terra: té les potes minúscules i les ales llarguíssimes. El seu lloc és l'aire, i s'ho pren al peu de la lletra.
Quan s'acaba l'època de cria a Europa i vola cap a l'Àfrica, molts falciots no es tornen a posar durant mesos. Un estudi que els va col·locar sensors diminuts va comprovar que alguns exemplars van passar fins a deu mesos seguits enlaire. Mengen insectes al vol, beuen fregant la superfície de l'aigua i tot apunta que també dormen planejant a gran altura.
Només toquen terra per niar. La resta de la vida transcorre volant, així que un falciot jove pot recórrer milions de quilòmetres abans de posar-se per primera vegada. Per a ell, aterrar és gairebé l'excepció.