Tres fruits de fa 31.800 anys van donar flors en un test

La Svetlana Yashina, biòloga de l'Institut de Biofísica Cel·lular de Puixtxino, a uns cent quilòmetres de Moscou, té en un hivernacle unes plantes que floreixen cada any i que van sortir de tres fruits que un esquirol va guardar fa 31.800 anys. Els fruits van arribar congelats i sencers. De les seves llavors en va brotar alguna arrel i allà es va aturar: cap no va arribar a planta.

Aquells fruits eren a la conca baixa del Kolimà, al nord-est de Sibèria, a 38 metres de profunditat, dins del rebost d'hivern d'un animal que no va tornar a buscar-lo. Allà baix el permagel —el sòl que no es descongela mai— conserva caus fòssils d'esquirol terrestre àrtic, un rosegador que omple el niu de llavors i fruits abans que arribi el fred. El sediment es va tancar sobre aquell cau i no es va tornar a obrir; avui aquell sòl és a set graus sota zero de mitjana.

La datació per carboni 14 amb accelerador, que mesura l'edat comptant àtoms d'un en un, va donar 31.800 anys, amb un marge de 300. Per situar el número: quan aquell esquirol va tapar el niu encara faltaven uns 20.000 anys per a la primera collita de blat.

Les plantes són de Silene stenophylla, una espècie petita i blanca de la família del clavell que encara creix avui a la tundra siberiana. La Yashina va provar de sembrar aquelles llavors de trenta-un mil anys i es va quedar a mitges: algunes van treure una arrel diminuta i després l'embrió, malmès, va deixar d'estirar.

El que va funcionar va ser una altra part del fruit. Dins d'un fruit, la placenta és la paret interior on les llavors van agafades, i en els tres que l'esquirol havia guardat encara verds aquell teixit estava intacte. La Yashina el va posar en un medi de cultiu amb sucres, vitamines i hormones de creixement. D'allà van sortir brots, després arrels pròpies i després plantes senceres que es van poder passar a testos. Van florir el segon any.

Les va pol·linitzar a mà, amb pol·len de les altres plantes antigues, i va obtenir llavors noves que van germinar totes. El treball es va publicar el 2012 a les actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units.

El rècord vegetal continua dret: cap altra planta no ha tornat a créixer des de tan enrere. El dels animals, en canvi, ja ha caigut, i va caure al mateix riu. El 2023 un equip va treure del permagel del Kolimà, a 40 metres i d'un altre cau d'esquirol, dos nematodes, que són cucs microscòpics de sòl, amb una datació d'uns 46.000 anys. Es van despertar al laboratori i es van posar a tenir descendència; l'espècie va resultar ser nova i la van anomenar Panagrolaimus kolymaensis.

L'equip va cultivar al costat plantes modernes de la mateixa espècie, recollides a la mateixa regió, i no són iguals: la del Plistocè creix i treu capolls d'una altra manera, i l'article la tracta directament com un fenotip diferent de l'actual. Entre l'una i l'altra hi ha l'últim màxim glacial sencer, el fred més dur dels últims 100.000 anys.

El rècord vegetal, mentre ningú no obri un cau més fondo, és de 31.800 anys. El va posar un esquirol que es va morir amb el rebost ple.