Bruno avança la premsa onze dies i no li dona la clau

Abans: Ruth Anglada, 22, tres setmanes de contracte al dipòsit municipal, té 61 cotxes per ratllar de la llista abans del 14 d'octubre.

Falten onze dies.

Bruno Espí, cap del torn de matí, cita la Ruth el 28 de setembre a un quart i mig de nou al seu despatx i li ensenya un calendari imprès amb dues línies vermelles. La primera és el 14 d'octubre. La segona és el 9 d'octubre, cinc dies abans: el lot de descontaminació, que estava previst per al catorze, surt el nou. L'empresa ha demanat tancar-lo abans, diu Bruno, per poder cobrar el trimestre sencer abans de l'auditoria.

—Onze dies per buidar la nau —li diu, amb les ulleres a la punta del nas—. Si el nou la 214 està ratllada, el catorze et signo la renovació per sis mesos.

La Ruth li dona dos fulls grapats. És un permís intern per obrir qualsevol vehicle sota custòdia, amb la firma d'un superior. Ha omplert el seu nom, la matrícula 4321-BFH, la data, el motiu (revisió del registre de temperatura d'acord amb l'article dotze del reglament del dipòsit) i ha deixat el buit de dalt, on va la firma. Bruno el llegeix sense seure, amb el cap inclinat cap al paper.

—No, Ruth.

—Hi ha el registrador dins. Amb corrent escriu tot el del dia que la van dur.

—El registrador no surt a l'expedient. La 214 surt el nou.

Li torna els fulls per damunt de la taula. La Ruth els agafa i els torna a posar allà mateix.

—Necessito que m'ho escriguis, doncs.

Bruno mira el rellotge de la paret, es treu les ulleres i obre el correu. Comença a teclejar davant d'ella, sense dictat interior, com qui signa un albarà.

De: bespi@depositomunicipal.es Per a: Ruth Anglada CC: gestion@servileva.com Assumpte: Vehicle 214/2023

Ruth: se't denega l'obertura del vehicle 214/2023 sol·licitada aquest matí. L'expedient surt a ferralla el 9 d'octubre a les 9:00 d'acord amb el calendari del lot L-2025-11. Firmat: Bruno Espí Bataller.

—Ja ho tens escrit —diu Bruno—. I amb còpia a l'empresa.

La Ruth surt del despatx a un quart de deu menys deu. Chelo Miralles, subalterna del dipòsit des de fa dinou anys, la mira des de la taula del davant per damunt de l'ordinador. No diu res. S'aixeca a fer un cafè i li deixa un got al costat de la carpeta 214 sense mirar-lo.

—Tres setmanes —diu la Chelo, sense adreçar-se a ningú en particular—. Encara et queden tres setmanes, i llavors es veuen les coses.

—Bruno em signa la renovació si el nou ratllo la 214.

—Bruno signa el que li signa l'empresa —diu la Chelo, i torna a la taula.

La Ruth obre el correu, clica el missatge d'en Bruno i l'imprimeix tres vegades a la impressora del passadís. Guarda dues còpies a la carpeta 214, i la tercera la fica en un sobre amb el seu nom i la data al vèrtex superior dret. El sobre no el tanca. El deixa dins del calaix.

A les onze i deu baixa al garatge amb en Yeray Fabra, l'electricista de manteniment que li va explicar què era la caixa grisa de dins. Li ensenya el correu imprès.

—O sigui que no —diu en Yeray.

—O sigui que sí, però amb còpia a l'empresa.

—Quina diferència hi ha?

—Que el nou, si obro la 214, no m'acomiaden només a mi. També em denuncia l'empresa.

En Yeray es queda amb el paper entre els dits. Es mira les sabates de feina, amb la puntera reforçada, aquelles que fan olor de cautxú de fàbrica els primers mesos.

—Onze dies —diu.

A la una, mentre Bruno dina, la Ruth entra al sistema amb la seva clau i comprova el calendari nou. El lot L-2025-11 té la data modificada en negreta: 09-10-2025, 09:00, Nau A, Fila 14, Plaça 214. Adjunta el pdf del correu d'en Bruno a la fitxa de l'expedient com a annex. Desa. L'aplicació torna un tic verd.

Aitana Pomares, vint anys, que continua venint cada matí a l'altre costat de la tanca amb la càmera del mòbil, avui no ha entrat. La Ruth arrima la cara al vidre de l'oficina. La grua nova, blava, acaba d'aparcar davant del portó de la Nau A. Al parabrisa duu enganxat un cartró: L-2025-11 — 09/10/2025 09:00.