
Quan pagues una entrada de cinema, una part important viatja directa a la distribuïdora de la pel·lícula, sobretot les setmanes de l'estrena, quan hi ha més públic. A la sala li queda una porció que amb prou feines cobreix pantalles, personal i lloguer.
De què viu, doncs, el cinema? Del taulell. El blat de moro de les crispetes costa cèntims i es ven a preu de plat de restaurant: és un dels marges més alts del comerç. Refrescos i llaminadures segueixen la mateixa lògica.
Economistes de Stanford van estudiar el fenomen i van arribar a una conclusió curiosa: les crispetes cares mantenen les entrades més barates. Qui està disposat a gastar més paga la seva part extra al bar, i el preu del bitllet queda a l'abast de la resta.
Així que les crispetes no són l'acompanyament de la pel·lícula. Comptablement, gairebé són la pel·lícula.