Marina no pot esborrar el cognom d'un mort

—Padró d'Alacant, digui'm.

—Bon dia. Sóc Vicente Lloret, jubilat, quarta porta d'Alto Palancia dotze. Fa tres mesos que rebo cartes per a un Enrique Herrero.

—Un moment, don Vicente. Marina Requena, del Padró. El seu pis figura amb dues persones: vostè des del 2004 i Enrique Herrero des del 3 de maig del 2016. I aquest senyor jo no el puc esborrar: fa falta un certificat de defunció al seu nom.

—Enrique va morir el 2019. Va sortir al diari local: era el barber del meu carrer.

—Ja. Però fins que algú em porti el paper, continua empadronat amb vostè. Ningú no ve a donar de baixa un mort que no era parent.

—I les cartes del banc?

—Són publicitat. La llista es compra a l'Ajuntament. Un mort empadronat continua a la llista.

—Aleshores no puc fer res.

—Porti'm el retall de l'esquela dilluns, don Vicente. Sense el paper, el senyor Herrero seguirà vivint amb vostè dins de l'ordinador.