Onze veus per a un certamen que en demana setze

—Onze. Onze veus vives, i el certamen en demana setze.

[19:03] Parla Amaya Cerezo, directora del cor de Portobravo. Transcripció de la comissió de festes.

[19:04] BRUNO FERREIRO, tècnic de so de l'ajuntament: El reglament admet veus assistides des del 2034. Fins a quatre, declarades a la inscripció.

[19:04] A. CEREZO: Onze i quatre fan quinze.

[19:05] B. FERREIRO: Quinze.

[19:05] A. CEREZO: Doncs no hi anem.

[19:06] B. FERREIRO: Si no hi anem, adéu a la subvenció. Quatre mil dos-cents euros, i mig cor no ha cobrat l'autocar del març.

[19:07] A. CEREZO: D'on surten aquestes quatre veus?

[19:07] B. FERREIRO: De vosaltres. Estan fetes amb la gravació del 2029, que és del cor. Sonen com la vostra corda de tenor de fa cinc anys.

[19:08] A. CEREZO: No penso posar cinc màquines a cantar i dir-ne cor de Portobravo.

[19:08] B. FERREIRO: Quatre màquines. La cinquena veu la poses tu.

[19:09] A. CEREZO: Jo dirigeixo. Fa set anys que no canto davant de ningú.

[19:10] B. FERREIRO: Article onze. «A efectes de recompte, qui dirigeix computa com a veu si consta inscrita en una corda.» Hi és des del noranta-set. No l'ha fet servir ningú perquè ningú no ho necessitava.

[19:12] A. CEREZO: Inscriu-me de contralt i posa les quatre assistides al tenor, que allà no se'm nota.