Un flamenc acabat de néixer és gris cendra. El rosa no el porta de fàbrica: se'l menja.
La seva dieta —petits crustacis i algues carregades de carotenoides, els mateixos pigments que tenyeixen les pastanagues— va dipositant color a les plomes, a les potes i fins i tot al bec. Un flamenc molt rosa és, literalment, un flamenc molt ben alimentat; per això el to funciona com a senyal de salut a l'hora de triar parella.
Als zoològics ho van haver d'aprendre a les males: els primers flamencs en captivitat es descolorien fins al blanc, i avui el seu menjar es complementa amb pigment perquè no perdin el color.
Font: Smithsonian National Zoo