
Cada vegada que recordes alguna cosa, no obres un arxiu intacte: el reconstrueixes des de zero. I en fer-ho pots alterar-lo sense adonar-te'n.
La neurociència ha documentat que evocar un record el torna momentàniament fràgil i modelable abans de desar-se de nou. En aquest procés, anomenat reconsolidació, el record es pot contaminar amb el que sents ara, amb detalls inventats o amb el que altres t'expliquen.
Per això els records més repetits no sempre són els més fidels, sinó de vegades els més deformats: com més vegades els revius, més oportunitats tenen de canviar. La teva memòria no és un magatzem, sinó un relat que reescrius cada vegada que l'obres.
Font: Nature Neuroscience