Margen
El vell cinema del poble va tancar fa vint anys, però els dimarts, a les vuit, els llums de la marquesina es tornen a encendre sols.
Ningú no hi entra ni en surt. Una nit m’hi vaig acostar i vaig enganxar la cara al vidre de la taquilla. A dins, una sala plena aplaudia una pel·lícula que jo no arribava a sentir.
A l’última fila hi havia un seient buit, amb el meu nom escrit al respatller.