
Hi ha decisions en què les opcions arriben d'una en una i no pots tornar enrere: el pis que deixes escapar es lloga, el candidat que rebutges accepta una altra oferta. Quant de temps mires abans de decidir-te? Si tries aviat, potser venia alguna cosa millor; si esperes massa, el millor ja ha passat.
Els matemàtics fa dècades que estudien aquest problema i la resposta és sorprenentment concreta: el 37 %. L'estratègia òptima és dividir la cerca en dues fases. En el primer 37 % de les opcions (o del temps que t'has donat) només mires: no et compromets amb res, únicament calibres el nivell. A partir d'aquí, et quedes amb la primera opció que superi totes les que has vist.
No garanteix el millor resultat — res no ho garanteix —, però es pot demostrar que cap altra proporció ho fa millor: menys exploració decideix a cegues, més exploració deixa passar el que és bo.
La part útil no és la xifra exacta, sinó el que fa pel teu cap: converteix l'angoixa del «i si hi ha alguna cosa millor?» en un termini amb data. Si et dones un mes per buscar pis, els primers onze dies són per mirar amb calma. Després, el primer que et faci alçar la cella: aquell.