Margen
El 29 d'agost de 1952, en un auditori a prop de Woodstock, el pianista David Tudor es va asseure al piano, va abaixar la tapa i va engegar un cronòmetre. Durant quatre minuts i trenta-tres segons no va tocar res. Només obria i tancava la tapa per marcar els tres moviments de l'obra: 4'33'', de John Cage.
El públic, indignat, es va pensar que li prenien el pèl. Però Cage parlava molt seriosament. Un any abans havia entrat en una cambra anecoica de Harvard, una sala dissenyada per al silenci absolut, i hi va sentir dos sons: un d'agut (el seu sistema nerviós) i un de greu (la sang circulant). La seva conclusió: el silenci no existeix.
Per això 4'33'' no és una obra muda: és un marc. La música són els estossecs, les cadires que cruixen, el vent contra la teulada. Cada interpretació és diferent, perquè el món no sona mai dues vegades igual.