Margen
El 1937, Sylvan Goldman, amo d'una cadena de supermercats d'Oklahoma, va tenir una idea perquè la gent comprés més: una cadira plegable amb rodes i dues cistelles. Havia nascut el carret de la compra. I va ser un fiasco.
Els homes el rebutjaven perquè empènyer-lo els semblava poc viril, prou capaços com eren de carregar les cistelles. Moltes dones tampoc no el volien: els recordava un cotxet de nadó, i ja n'empenyien prou.
Goldman no es va rendir: va contractar homes i dones perquè passegessin carrets plens per les seves botigues, fent-se passar per clients encantats, i va posar hostesses oferint-los a la porta. Va funcionar. L'invent el va fer milionari i va canviar el comerç per sempre.
La lliçó és incòmoda: el carret no va triomfar per útil, sinó per imitació. Comprem com compren els altres, fins i tot quan creiem que no.