
A l'oïda mitjana, amagats darrere del timpà, viuen els tres ossos més petits del cos: el martell, l'enclusa i l'estrep. Formen una cadena diminuta amb nom de ferreria.
L'estrep és el campió del minúscul: fa uns tres mil·límetres, menys que un gra d'arròs, i pesa uns pocs mil·ligrams. La seva feina és enorme per a la seva mida. Quan el timpà vibra amb un so, aquesta cadena d'ossets recull el tremolor i l'empeny cap a l'oïda interna, amplificant-lo pel camí.
Sense aquesta empenta, les vibracions de l'aire es perdrien en xocar amb el líquid de l'oïda interna i tot just sentiries res.
El proper cop que una cançó et posi la pell de gallina, recorda: tot ha passat per un osset de la mida d'una engruna.