MargenAquesta olor de terra molla que puja quan comença a ploure té nom propi: petricor. El van encunyar dos investigadors australians el 1964, a la revista Nature, unint dues paraules gregues: petra (pedra) i icor, la sang dels déus.
L'ingredient principal és la geosmina, una molècula que fabriquen uns bacteris del sòl. Quan les gotes colpegen la terra seca, la llancen a l'aire en aerosols diminuts, i el vent la reparteix anunciant la tempesta.
L'extraordinari és el teu nas: l'olfacte humà detecta la geosmina en concentracions de parts per bilió — proporcionalment, hi som més sensibles que un tauró a la sang. Alguns científics creuen que és herència dels nostres avantpassats, per als quals olorar la pluja llunyana era trobar aigua.
Per això ningú no és indiferent a aquesta olor: fa mil·lennis que la celebrem.
Font: Nature · CSIRO