La meva àvia va sortir a les quatre pantalles de l'hospital

La meva àvia Consuelo té 84 anys, un mòbil vell i una paràlisi facial que li va arribar el març. Està ingressada a la 703 i no li agrada que la vegin sense somriure. Li vaig ensenyar WhatsApp Web perquè pogués escriure còmoda des de la tauleta.

Li vaig posar el compte també al meu portàtil, al mòbil del meu tiet Sergio, que és aparellador i no toca les notificacions, i —sense voler— a l'ordinador de guàrdia de la infermera Marta, que havia demanat veure una foto del seu net. Ningú va tancar sessió enlloc.

A les set, la Marta va ensenyar el meu portàtil al doctor Cea per consultar-li una altra cosa. Al control d'infermeria, tres pantalles mostraven alhora el nom de la Consuelo a la llista de xats oberts. A la quarta, algú li estava escrivint des de la cuina de l'hospital.

Vaig pujar a la 703 per avisar-la. Dormia, amb la tauleta encesa a la tauleta de nit i la seva cara —imponent, sense somriure— també allà.

—Ai, fill —va dir quan li vaig explicar el desastre, sense obrir del tot els ulls—. Mai no m'havien fotografiat tant.