El teu cor batega sense demanar permís al cervell

Gairebé tots els teus músculs esperen una ordre del cervell per moure's. El cor, no. Porta incorporat el seu propi generador de ritme: un grupet de cèl·lules, el node sinusal, que dispara un impuls elèctric tot sol, un cop i un altre.

Aquesta espurna es propaga pel múscul cardíac i provoca el batec. El cervell el pot accelerar o frenar segons si corres o descanses, però no l'encén: el cor ja venia encès de casa.

La prova més sorprenent és en els trasplantaments. Un cor donat, separat de tots els nervis del seu antic amo, continua bategant pel seu compte al pit nou. Mentre li arribi oxigen, manté el compàs sense ningú que el dirigeixi.

És el més semblant que tens a un motor amb arrencada pròpia: no necessita que ningú giri la clau.