El 1975 el 90 % de les islandeses va parar i el país va tancar

El 24 d'octubre de 1975 els diaris de Reykjavík no es van poder compondre: qui muntava el text eren dones i cap va entrar a treballar. Aquell divendres, nou de cada deu islandeses —el 90 %— van deixar alhora la feina pagada, la casa i els nens. Amb 220.000 habitants a tot el país, va ser prou per aturar-lo.

No en van dir vaga. En van dir Kvennafrídagurinn, «el dia lliure de les dones», perquè una vaga et podia costar el lloc i un dia lliure no.

Els bancs van obrir amb els directors fent de caixers. Els vols es van quedar a terra. Van tancar escoles i escoles bressol, així que molts pares es van endur els fills a l'oficina, i les botigues es van quedar sense salsitxes, que era el sopar que sabien fer sols. A la tarda es van aplegar 25.000 persones al centre de Reykjavík: una de cada nou del país. A Espanya serien més de cinc milions.

L'endemà tothom va tornar al seu lloc, però el compte ja estava fet. El 1976 el Parlament va aprovar la llei d'igualtat. El 1980 Vigdís Finnbogadóttir va guanyar les eleccions i va ser la primera dona del món escollida cap d'Estat per votació popular; explicava que aquell divendres d'octubre va ser el que li ho va fer pensable. Va governar setze anys i va guanyar quatre eleccions seguides. Islàndia encapçala l'índex mundial de bretxa de gènere des del 2009.