Nova York va inventar l'ambulància amb cirurgià el 1869

El 1869, l'hospital Bellevue de Nova York va estrenar el primer sistema d'ambulàncies amb cirurgià a bord, dos anys abans que Londres. Cada carruatge portava una caixa sota el seient amb torniquets, fèrules, un flascó de brandi medicinal per al xoc i un joc de bisturís. L'intern de guàrdia sortia en calçotets sota la bata: l'ordre interna deia «no perdre temps a vestir-se». La central era la comissaria del 3r districte; quan entrava un avís, un policia estirava una corda que sonava a l'estable de l'hospital i els dos cavalls —Napoleon i Duchess, segons el registre de l'administració— trigaven uns noranta segons a enganxar-se. El primer servei va sortir el 9 de juny de 1869 a un home atropellat per un tramvia a Broadway. En un any, Bellevue va registrar 1.401 sortides i una mitjana de dotze minuts entre la trucada i el pacient a la llitera. El 1873 es va redissenyar el carruatge: el seient del conductor es va elevar per poder anar assegut durant el trasllat i sota el terra s'hi va afegir una nevera amb gel per a hemorràgies greus. Londres va copiar el model el 1878; cinc anys després, quaranta hospitals nord-americans tenien les seves pròpies ambulàncies. El brandi va continuar a la caixa d'urgències del Bellevue fins al 1932: els interns l'anomenaven «el sedant del cotxer», i no perquè el begués el pacient.