
El 1803 la vacuna de la verola ja existia, però tenia un problema logístic enorme: només aguantava uns dies fora del cos humà, i Amèrica era a més d'un mes de navegació. Sense neveres, sense ampolles, sense res.
La solució de la Corona va ser tan brillant com commovedora: la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna va embarcar 22 nens orfes de la Corunya i els va anar vacunant de dos en dos durant la travessia. Quan a uns els brotava la pústula, s'inoculava els següents. La vacuna va creuar l'Atlàntic viva, de braç en braç.
Tenint-ne cura viatjava Isabel Zendal, rectora de l'orfenat, considerada la primera infermera de la història en missió internacional. L'expedició va vacunar centenars de milers de persones a Amèrica i les Filipines.
El mateix Jenner, l'inventor de la vacuna, va escriure que no imaginava un exemple de filantropia tan noble i tan extens. El millor elogi possible: el del pare de la criatura.