
Surrey NanoSystems va presentar el juliol del 2014 un material tan fosc que la vista no distingia si un objecte recobert era pla o abonyegat. El van anomenar Vantablack —Vertically Aligned Nano Tube Arrays— i era un bosc de tubs de carboni de 14 a 50 micres d'alt: la llum entrava entre ells i no trobava sortida. N'absorbeix el 99,965 %. La NASA el va provar per pintar l'interior dels telescopis i treure reflexos paràsits. El 2016, l'escultor Anish Kapoor va signar l'exclusiva per a ús artístic; cap altre artista no el podia comprar. Stuart Semple, pintor britànic, va respondre traient un rosa fluorescent anomenat Pink que venia a qualsevol menys a Kapoor —calia jurar al web que no eres ell— i després un negre casolà, Black 3.0. Kapoor va publicar una foto amb el rosa tacant-li el dit del mig. La versió de fàbrica encara costa desenes de milers de lliures per metre quadrat i només s'adhereix a l'alumini anoditzat a 100 °C: si l'intentes gratar, s'aixeca el substrat sencer.