
El punt més profund de l'oceà és a la fossa de les Mariannes, al Pacífic, i es diu l'abisme Challenger. Allà el fons cau fins a prop d'11.000 metres sota la superfície.
Perquè te'n facis una idea: si agafessis l'Everest, que fa 8.849 metres, i l'enfonsessis allà dret, el seu cim quedaria a més de dos quilòmetres per sota de l'aigua. Ni trauria el cap.
A aquesta fondària la pressió és aixafant, més de mil vegades la que notes a la platja; una glopada d'aire es comprimiria gairebé fins a desaparèixer. I tot i així, allà baix hi ha vida: microbis i petits animals que prosperen en la foscor total i el fred.
Hem trepitjat la Lluna, però al fons del nostre propi mar hi han baixat poquíssimes persones. El lloc més extrem del planeta el tenim a casa, tapat per l'aigua.