Un pop no té un cor, sinó tres. I la seva sang no és vermella: és blava.
Dos d'aquests cors bomben sang cap a les brànquies, on es carrega d'oxigen; el tercer l'impulsa cap a la resta del cos. Curiosament, quan el pop neda, el cor principal deixa de bategar, i per això molts prefereixen desplaçar-se arrossegant-se: nedar els esgota.
El color blau ve de l'hemocianina, una molècula basada en el coure que transporta l'oxigen a la seva sang, en lloc de l'hemoglobina amb ferro que dona el vermell a la nostra.
Font: Natural History Museum (Londres)