Margen
El 1696, la corona anglesa necessitava diners i buscava una manera de gravar la riquesa sense entrar a les cases a comptar monedes. La solució va ser enginyosa: gravar les finestres. Es comptaven des del carrer, i com més en tenia casa teva, més ric se't suposava i més pagaves.
La resposta de la gent va ser immediata i molt humana: tapiar. Propietaris de tot el país van cegar finestres amb maó per baixar de tram, i hi va haver constructors que aixecaven edificis amb buits cecs d'origen, per si l'impost pujava. Escòcia i França van copiar la idea, amb el mateix resultat.
El país es va anar quedant literalment més fosc. Els metges van protestar durant dècades: als barris pobres, on els propietaris tapiaven sense preguntar, faltaven llum i ventilació, i els reformistes el van batejar com «l'impost a la salut». El 1851, després d'una llarga campanya, es va derogar.
L'extraordinari és que la factura encara és a la vista. A Bath, a Edimburg, a mig Londres georgià, hi ha façanes elegants amb rectangles de maó on hi hauria d'haver un vidre. No és cap caprici de l'arquitecte: és l'ombra d'un impost, escrita a les cases.