Margen
Abans: L'Elsa Trigo, apicultora, va heretar 96 arnes amb onze caixes de llavors a dins. El camió puja les arnes a la serra el dia 30.
Queden cinquanta-dues arnes per revisar i l'Amaro Cid, veterinari de la comarca, ha pujat a l'abellar a les vuit del matí amb el maletí i un bloc de guies en blanc. No ha avisat. Deixa el cotxe travessat a la pista i puja la costa sense treure's la corbata.
—La Rosalía m'ha dit que vols baixar onze del camió —diu.
—Vull baixar el que hi ha dins d'onze.
—No és el mateix.
—Ja sé que no és el mateix. Per això t'he trucat.
L'Amaro demana veure'n una. L'Elsa el porta a la fila de dalt, a la que té un dotze pintat a brotxa, i aixeca la tapa. Sota l'alça no hi ha quadres: hi ha una caixa de fusta de quaranta centímetres, amb les juntes segellades de cera i un número romà fet a punxó. Les abelles treballen a dalt, a l'alça, i d'allà cap avall el caixó està ocupat per una cosa que no és una arna.
El veterinari es posa les ulleres, s'ajup i mira una bona estona sense tocar res.
—Això no és bestiar —diu per fi.
—I això què vol dir?
—Que no va a la guia. —S'aixeca i es espolsa els genolls—. La guia de trasllat empara arnes, no allò que la gent hi fiqui a dins. Jo vaig firmar noranta-sis arnes perquè hi ha noranta-sis arnes. Si avui obres i en treus onze caixons de fusta, continua havent-hi noranta-sis arnes, i la meva firma continua valent. Ningú pesa un camió d'abelles.
L'Elsa triga a contestar. Fa quatre dies que fa comptes amb el dia 30 i amb l'octubre, i resulta que la resposta cap en dues frases dites per un home amb pressa.
—Llavors les puc baixar avui?
—Avui, demà o el 29. Són teves. —L'Amaro assenyala la pila de quadres nous que ella mateixa va comprar al juny, recolzada contra el cobert—. Però no les pugis buides, que se't moren. Treus la caixa, hi poses quadres amb cera estampada i els dones dues setmanes per estirar abans del viatge. Això ho saps fer millor que jo.
Triguen fins a la una. Baixen les caixes de dues en dues al remolc del quad, onze viatges curts per la pista de dalt, i les arrengleren a l'ombra del cobert damunt d'una manta de quadra. Pesen poc. Sonen a gra quan es mouen. Onze caixes de pi, totes de la mateixa alçada, totes amb la mateixa cera bruna a les juntes. L'Elsa n'aixeca una i la sacseja a poc a poc vora l'orella: a dins hi roda alguna cosa petita i seca, i no roda solta, va en bosses.
L'Amaro no se'n va. No diu que es queda: es queda, amb la corbata a la butxaca, aguantant el fumador mentre ella tanca les onze arnes amb els quadres nous.
—Tu li portaves els papers al meu oncle? —li pregunta ella quan ja són les onze a baix.
—Jo li firmava les guies des del noranta-sis. Una l'any, a l'agost, per pujar al port. —L'Amaro deixa el fumador a terra—. Noranta-sis arnes cada any, Elsa. El mateix número des que jo firmo. Ni una més ni una menys.
—Dilluns vas preguntar per mi a la porta del consultori.
—Vaig preguntar si ja havies pujat a l'abellar.
—Per què?
—Perquè el teu oncle feia quatre anys que no deixava pujar ningú —diu l'Amaro— i em va semblar estrany que es morís al març i no aparegués ningú fins al juliol.
—Jo no sabia que tenia un oncle fins que em va trucar el notari.
—Ja. Això també em va semblar estrany.
A les quatre, amb les onze en filera i el sol tombat, l'Elsa s'asseu a terra a mirar-les d'una en una. La cera de les juntes és intacta a totes. Els números romans van de l'I a l'XI, posats al centre de la tapa amb dos cops de punxó, i cap no es repeteix.
És en aixecar la tercera per ficar-la a l'ombra que li nota el relleu als dits. Li dona la volta. Al fons de la caixa, cremades amb ferro, hi ha tres lletres separades per punts i un número:
M. C. B. 14.
Deixa aquesta i agafa la següent. També. I la següent. Les onze tenen el mateix a sota: dues o tres lletres i una xifra d'un o dos dígits. H. D. L. 22. A. R. 31. V. N. 8. Mai més de tres lletres. Mai la mateixa xifra dues vegades.
—Això ho havies vist?
—No.
—Amaro.
—No.
L'Elsa entra a casa i torna amb la carpeta de l'arxiu agrari, la de dijous al matí: sis folis escrits a mà per ella, perquè allà no deixen fotocopiar. Al segon foli va copiar sencera la llista que anava grapada a l'ordre de crema del 1994. Vuitanta-una línies, una per finca. No les va copiar per gust: les va copiar perquè encara no sabia què estava buscant.
Cada línia duu número de parcel·la, polígon, espècie i titular.
Busca el catorze amb el dit.
Parcel·la 14, polígon 3, pereres, vuit faneques. Titular: Melchor Cabo Braña.
M. C. B.