Margen
L'ascensor del meu edifici té un botó més que pisos. Ningú no el prem mai.
Anit, cansat, el vaig prémer sense pensar-hi. Les portes es van tancar i l'ascensor va baixar molt més del que hauria de baixar, molt més del que fa d'alt l'edifici.
Quan es van obrir, vaig dir bona nit per costum. A l'altre costat, molta gent que feia anys que no em veia me la va tornar, encantada.