El cigar que porta nom de novel·la

Des de 1865 existeix a les tabaqueries de Cuba un ofici singular: el lector de tabaqueria. Cargolar cigars és una feina silenciosa i repetitiva, així que els mateixos torcedors pagaven un company perquè, enfilat a una tarima, els llegís en veu alta durant la jornada: premsa al matí, novel·les a la tarda. Dumas, Hugo, Zola, Galdós. Els oients votaven el llibre següent i aplaudien els bons capítols picant les taules amb les seves xavetes.

Hi havia una novel·la que manava per sobre de totes: El comte de Montecristo. Va agradar tant, durant tants anys, que el 1935, quan els amos d'una fàbrica de l'Havana van necessitar un nom per a la seva nova marca, no hi va haver gaire a discutir: en van dir Montecristo. Avui és un dels cigars més cèlebres del món, i no deu el seu nom a una finca ni a un cognom, sinó a les hores de lectura en veu alta entre fulles de tabac.

L'ofici, per cert, continua viu: Cuba el va declarar patrimoni cultural de la nació el 2012, i en moltes tabaqueries encara hi ha algú que, cada matí, obre un llibre davant les taules de cargolat.