L’inquilí de dalt

El de dalt es va mudar fa un any i, des d’aleshores, no he sentit ni una sola passa. Però cada nit, a les tres, algú arrossega una cadira just damunt del meu llit.

Ahir vaig pujar a preguntar. La porta encara estava precintada amb cinta de la policia: l’inquilí anterior havia mort a dins, i des d’aleshores ningú no havia tornat a llogar-lo.

Aquella nit, a les tres, vaig tornar a sentir la cadira. I, per primera vegada, també vaig sentir com algú s’asseia.