
Quan una estrella molt massiva esgota el combustible, explota com a supernova i el seu cor s'esfondra sobre si mateix. El que en queda és una estrella de neutrons: més massa que tot el Sol comprimida en una esfera d'uns vint quilòmetres, la mida d'una ciutat.
A aquestes pressions, els àtoms cedeixen i la matèria es compacta fins a densitats absurdes. Una sola culleradeta d'aquest material pesaria milers de milions de tones aquí a la Terra. No hi ha grua, ni bàscula, ni intuïció que serveixi a aquesta escala.
I a sobre giren com baldufes embogides: algunes, els púlsars, roten centenars de vegades per segon mentre escombren el cel amb feixos de radiació, com fars còsmics. Els detectem des de la Terra amb la puntualitat d'un rellotge atòmic. L'univers fabrica coses que la ciència-ficció no gosa inventar.