Margen
A «Un passeig aleatori per Wall Street», Burton Malkiel va llançar una provocació cèlebre: un mico amb els ulls embenats llançant dards a les pàgines de cotitzacions podria formar una cartera tan bona com la de molts experts.
El seu argument és que els preus a curt termini es mouen de manera tan impredictible que intentar avançar-se al mercat és un joc perdut un cop descomptades les comissions. Els estudis que comparen fons de gestió activa amb els seus índexs porten dècades apuntant en la mateixa direcció: a llarg termini, la gran majoria no aconsegueix batre’ls.
La conclusió de Malkiel no és rendir-se, sinó simplificar: comprar el mercat sencer amb fons indexats barats, diversificar i deixar que el temps faci la feina avorrida. En finances, l’avorriment cotitza a l’alça.