Apunta la decisió abans de conèixer el final

Quan una cosa surt bé, recordem haver-ho vist a venir; quan surt malament, recordem que «ja ens feia mala espina». Els psicòlegs en diuen biaix retrospectiu: conegut el final, el passat sembla obvi. Per això aprendre de les nostres pròpies decisions és gairebé impossible: el record es reescriu sol per deixar-nos bé.

L'antídot que recomanava el psicòleg Daniel Kahneman, premi Nobel, és d'una tecnologia humil: un diari de decisions. Quan prenguis una decisió que importi —acceptar una feina, mudar-te, invertir, deixar alguna cosa—, escriu mitja pàgina: què decideixes, per què, què esperes que passi, què et preocupa i com et sents. Posa-hi la data. I cap al calaix.

Uns mesos més tard, rellegeix. Aquí comença la part incòmoda i valuosa: descobrir on vas encertar per anàlisi i on per pura sort, quines pors eren soroll i quines eren informació que vas ignorar.

La regla d'or: jutja el procés, no el resultat. Una decisió ben presa pot sortir malament, i una temeritat pot sortir rodona. Amb el temps, el quadern fa una cosa que la memòria no sap fer: dir-te la veritat sobre com decideixes. És l'únic testimoni que no canvia mai la seva versió.