Escriu la decisió abans de saber si has encertat

Pren una decisió important i espera uns mesos: et semblarà que el desenllaç era obvi des del principi. Si va sortir bé, «ho vas veure clar»; si va sortir malament, «ja t'ho ensumaves». No és mala fe: és el biaix retrospectiu, i reescriu la teva memòria amb tanta suavitat que mai no notes l'edició.

L'antídot és un diari de decisions, i cap en un paràgraf. Cada cop que decideixis una cosa que importi —acceptar una feina, mudar-te, invertir, tallar amb algú— apunta tres coses: què has decidit, per què exactament, i què esperes que passi (amb dates, si pots). Tanca'l i no el toquis.

Al cap de sis o dotze mesos, torna-hi. La gràcia no és comprovar si vas encertar: és comparar el teu raonament d'aleshores amb la realitat. De vegades vas encertar per motius equivocats: pura sort disfressada de talent. De vegades vas fallar havent pensat bé: mala sort, no mal judici. Sense el paper, és impossible distingir-los, i aprens les lliçons equivocades.

Els resultats depenen de l'atzar; el procés és l'única cosa que pots entrenar. Un diari de decisions és l'única manera de mirar el teu procés als ulls, sense el maquillatge que li posa la memòria.