En Fermín cobra vuitanta al mes per no tocar la moto

—Ha tornat —diu en Fermín sense aixecar el cap del carburador que està desmuntant—. La seva és on la vam deixar.

—Segueix arrencant pitjor —diu la Nadia.

—Segueix arrencant pitjor.

La Nadia deixa el sobre al banc de l'entrada. Vuitanta euros.

—Aquest mes canvio els cables.

—Els vas canviar el març.

—Aquest mes els canvio una altra vegada.

En Fermín s'eixuga les mans amb un drap. Mira cap al fons del taller. La moto és allà, coberta amb una lona que ningú ha mogut des del 2022. A sota, la Bultaco Sherpa que en Marcos, el marit de la Nadia, va deixar a mig afinar el dijous abans de l'accident. Quan la Nadia va venir aquell setembre, va dir: «no la venc, no la desballesto, no la toques». En Fermín va contestar: «vale, vuitanta al mes per deixar-la tal com està».

—Què tal els alumnes?

—Els de segon no aprenen a la primera. Els de quart dissimulen millor.

—Ja.

—Fermín.

—Digui.

—Un dia l'hauré de treure d'aquí.

—Un dia.

La Nadia se'n va. En Fermín aixeca la lona, gira mig mil·límetre la clau de contacte i la torna a deixar on era. El llum vermell del taquímetre parpelleja dues vegades. La propera li miro els frens, pensa.