El 1994 van donar sucre a 48 nens i no va passar res

1995. La revista JAMA publica una revisió de vint-i-tres estudis controlats sobre sucre i conducta infantil. Conclusió: el sucre no altera el comportament ni el rendiment cognitiu dels nens, tampoc el dels que les seves famílies descriuen com a especialment sensibles.

1994. Un equip dirigit per Mark Wolraich reparteix tres dietes de tres setmanes entre 48 nens —25 de preescolar i 23 d'escolars assenyalats a casa com a sucre-sensibles—, sense que ni les famílies ni els investigadors sabessin quina tocava cada vegada. Una portava sucre; les altres dues, edulcorants. Ningú no les va saber distingir.

1994, uns mesos abans. Daniel Hoover i Richard Milich fan l'experiment que explica tota la resta: a un grup de mares els diuen que el seu fill acaba de prendre una beguda carregada de sucre. És mentida; tots els nens han pres edulcorant. Aquestes mares puntuen els seus fills com a més hiperactius que les altres i, gravades en vídeo, els critiquen més, els vigilen de més a prop i els parlen més.

1973. L'al·lergòleg Benjamin Feingold proposa a Califòrnia una dieta contra la hiperactivitat traient colorants, conservants i salicilats. El sucre no era a la seva llista. Es va colar a la versió popular i encara hi és.

Al sucre se li coneixen efectes de sobres a les dents i al pes. En la conducta, després de vint-i-tres estudis i tres dècades, no se n'hi ha trobat cap.