Cruixir-se els dits no provoca artrosi: 60 anys de prova

Dues-centes quinze persones d'entre 50 i 89 anys van passar el 2011 per la consulta del metge Kevin deWeber, a Pennsilvània, perquè els mirés les mans. Tenien artrosi el 18,1 % dels qui es cruixien els artells i el 21,5 % dels qui no. Però la prova més tossuda és anterior i va durar seixanta anys.

Dos anys abans, el 2009, un Ig Nobel de Medicina premiava Donald Unger, metge de Califòrnia, per un experiment amb un sol subjecte: ell mateix.

Unger ho havia publicat el 1998, en una carta a la revista Arthritis & Rheumatism. El disseny cabia en un paràgraf: durant més de seixanta anys es va cruixir els artells de la mà esquerra almenys dos cops al dia —uns 36.500 cruixits— i no va tocar mai els de la dreta. Després va comparar les dues mans. Eren indistingibles.

I tot per una frase de casa. La seva mare i dues ties li havien assegurat de petit que si continuava fent-ho acabaria amb les mans deformades. Unger va acabar la carta demanant per escrit que algú revisés ara la resta dels consells de la seva mare.