MargenVaig heretar del meu oncle Elías cent quaranta brúixoles. Van arribar en caixes de fusta, embolicades una a una amb paper de diari de dècades diferents, i amb elles una nota de la seva pròpia mà que la notaria em va lliurar sense comentaris, com es lliuren les coses que fan una mica de por:
«No estan espatllades. Cadascuna assenyala el nord d'algú. Tracta-les pel seu nom.»
Cada brúixola tenia, en efecte, una etiqueta: noms de persona. Amalia. El doctor Casas. La nena del quiosc. Mama.
Les vaig provar per ordre. La de l'Amalia apuntava amb fermesa al sud-est, tremolant una mica, com qui assenyala plorant. La del doctor Casas girava sense parar, marejada. La de «Mama» —la meva àvia, suposo— apuntava al cementiri del poble, ho vaig comprovar amb un mapa, i no es movia d'allà ni ficant-la dins d'una caixa de ferro.
Ho vaig entendre a poc a poc, com s'entenen les herències. El meu oncle no col·leccionava instruments: col·leccionava direccions alienes. El nord veritable de cadascú. Allò cap a on, volguessin o no, apuntaven per dins.
Al fons de l'última caixa hi havia una brúixola sense etiqueta, més nova que les altres, amb l'agulla inquieta. La caixa duia una cinta i una segona nota:
«Aquesta és la teva. La vaig comprar el dia que vas néixer i fa quaranta anys que no la miro, perquè el nord d'un altre no es mira sense permís. Tens dues opcions, i totes dues són bones: mirar-la i saber, o no mirar-la i triar. Jo, pel que em queda, prefereixo explicar-te el que vaig aprendre de les altres cent trenta-nou: gairebé ningú no apunta cap a on es pensa. I els pocs que sí, no són els que van arribar més lluny. Són els que van caminar més tranquils.»
La brúixola continua a la seva caixa, amb la cinta posada. La tinc a l'escriptori, i algunes nits la sento: l'agulla frega el vidre, buscant-me el rumb, pacient com era ell.
Encara no l'he oberta. Hi ha matins que estic segur que l'obriré aquell mateix dia, i matins que estic segur que no l'obriré mai. M'agrada viure en aquest tremolor. És el més semblant que conec a tenir tots els nords alhora.