Margen
El cost enfonsat és fàcil de dir i difícil d'aplicar: els diners o el temps que ja se n'han anat no tornen i, per tant, no compten en la decisió d'ara. Un petit experiment ho fa visible. El 1985, Arkes i Blumer, dos psicòlegs de la Universitat d'Ohio, van vendre abonaments a la temporada de teatre. A un terç dels compradors els van cobrar el preu sencer (15 dòlars). A un altre terç els van fer un 47 % de descompte. A l'últim terç, un 100 %. Després van comptar quantes obres anava a veure cadascú. Els del descompte i els del gratis van anar a menys obres que els qui havien pagat el preu sencer. L'única diferència era al cap: els qui havien pagat més se sentien obligats a aprofitar-ho.
Tres passos per no caure al mateix parany:
1. Apunta en una línia què et queda per gastar (diners, temps, energia) si continues.
2. Fes aquesta pregunta al futur: «Si m'ho estiguessin oferint avui per primera vegada, a aquest preu i amb el que ja sé, ho agafaria?».
3. Si la resposta és no, no continues. Els diners ja gastats no se salven continuant: es perden dues vegades.
Serveix per a gimnasos on no vas, sèries de nou temporades, cursos començats al març i projectes que ja no il·lusionen ningú.