Margen
El tren de les 7:14 no arribava mai tard. Ell feia onze anys que l’agafava i onze anys que la veia a ella a l’andà de davant, esperant un altre tren, en direcció contrària.
Un dimarts es va decidir. Va creuar la passarel·la corrent, va baixar les escales, va arribar a l’andà.
Ella no hi era. Al seu lloc, una placa petita: «En memòria dels qui van esperar aquí.» La data era de feia onze anys.