Els primers homes que van trepitjar la Lluna van passar per la duana

El 24 de juliol de 1969, la càpsula de l'Apol·lo 11 va amarar al Pacífic i els tres astronautes més famosos del planeta van ser duts a Honolulu. Allà els esperava, entre altres coses, un tràmit d'allò més terrestre: el formulari de duanes i immigració.

El document existeix, està signat per Armstrong, Aldrin i Collins, i es conserva. Ruta declarada: sortida de Cap Kennedy amb «parada» a la Lluna. Mercaderia a bord: «mostres de roques i pols lunar». I a la casella sobre condicions a bord que poguessin propagar malalties, la resposta més inquietant que ha donat mai un imprès oficial: «per determinar».

No era pura broma burocràtica. El 1969 ningú no podia jurar que la Lluna fos lliure de microbis, així que tots tres van passar tres setmanes en quarantena, mirant les seves famílies a través d'un vidre. La NASA no va abandonar el costum fins després de l'Apol·lo 14.

En queda la moralitat involuntària del paper: pots sortir del planeta, caminar sobre un altre món i tornar convertit en llegenda. La duana t'espera igualment.