Hi havia mamuts quan es va alçar la piràmide

Situem els mamuts en un passat boirós, al costat dels cavernícoles i les pintures rupestres. I les piràmides, a l'alba de la civilització. Semblen dos mons separats per un abisme de temps.

Però els càlculs no enganyen. La Gran Piràmide de Guiza es va acabar cap al 2560 aC. I a l'illa de Wrangel, un tros de terra gelada al nord de Sibèria, va sobreviure una població aïllada de mamuts llanuts fins a cap al 2000 aC. És a dir: quan l'últim bloc va coronar la piràmide, encara quedaven mamuts respirant al planeta, i van continuar fent-ho cinc segles més.

Eren els últims mamuts del planeta: una població aïllada i minvant, amb un genoma cada cop més empobrit per segles d'endogàmia. Faraons i mamuts van compartir món sense saber-ho. La història no avança en línies ordenades: de vegades dues èpoques que crèiem llunyaníssimes es donen la mà.