Els diners que pesaven una tona

A l'illa de Yap, al Pacífic, els diners eren enormes discos de pedra calcària amb un forat al centre. Alguns feien diversos metres i pesaven tones.

El que és fascinant és que gairebé mai no es movien. Quan una pedra canviava de propietari no calia transportar-la: n'hi havia prou que la comunitat sabés i acceptés que ara pertanyia a una altra persona. La riquesa es guardava en la memòria col·lectiva, no en una caixa forta. Fins i tot es diu que una pedra enfonsada al mar seguia servint de diners, perquè tothom sabia de qui era.

Aquelles pedres ensenyen una cosa profunda sobre els diners: no importa tant l'objecte com l'acord compartit que té valor.

Font: Smithsonian Magazine