La NASA va esborrar les cintes de l'allunatge per reciclar-les

El juliol de 1969, les càmeres del mòdul lunar Eagle emetien en un format anomenat SSTV (Slow-Scan Television): 320 línies a 10 fotogrames per segon. Abans de reemetre-ho a les cadenes, la NASA convertia el senyal a l'estàndard broadcast de 525 línies i 30 fps. Les cintes SSTV originals, unes quaranta-cinc, es van arxivar al Goddard Space Flight Center de Maryland.

Entre 1981 i 1985, en plena escassetat de cinta magnètica, aquells rotlles van ser esborrats i reutilitzats per gravar dades de satèl·lits. Ningú no va signar l'ordre; era rutina.

El 2006 la NASA va formar un equip, dirigit per l'exdirector de missió Richard Nafzger, per recuperar-les de cara al 40è aniversari de l'allunatge. Van buscar tres anys, en arxius de Perth, Sydney, Washington. No van aparèixer. El 2009 van anunciar que les millors imatges originals del primer pas humà a la Lluna s'havien perdut per sempre.

Van pagar 230.000 dòlars a Lowry Digital, un estudi de Burbank especialitzat en restauració de pel·lícules, perquè restaurés la millor còpia comercial disponible: la cinta que Walter Cronkite havia emès aquella matinada per CBS.