Margen
El meu oncle col·leccionava les últimes paraules de la gent. Les anotava en fitxes, per ordre alfabètic, en un vell moble de farmàcia.
De petit em deixava llegir-les totes, menys les d’un calaix, l’únic que tancava amb clau.
Quan va morir, el vaig obrir. A dins hi havia una sola fitxa. Tenia el meu nom i una frase que jo encara no he dit.