Baixar les escales et deixa pitjor que pujar-les

Baixes quatre pisos a peu el dissabte i el dilluns et fan mal els quàdriceps més que si haguessis pujat els quatre. No és mala sort. En baixar, el múscul frena el teu pes mentre s'està allargant, i aquesta manera de treballar, que els fisiòlegs anomenen contracció excèntrica, és la que trenca fibres.

Allò que notes l'endemà té nom tècnic, dolor muscular d'aparició tardana, i tres trets que el delaten. Apareix entre dotze i vint-i-quatre hores després de l'esforç, no durant. Pica més fort cap a les quaranta-vuit. I se'n va sol en tres o quatre dies sense que facis res.

L'àcid làctic no hi pinta res, i els cristallets de sucre dins del múscul no existeixen. El lactat que produeixes quan t'esforces s'aclareix de la sang en menys d'una hora, molt abans que et comenci a fer mal. El que hi ha a dins són microtrencaments a les fibres i la inflamació que ve al darrere a reparar-les. Theodore Hough ja ho va descriure així el 1902, en un laboratori de Massachusetts, amb un ergògraf, un aparell de maneta per mesurar la fatiga, i uns quants voluntaris amb el dit adolorit.

D'aquí surt el remei que sí que funciona, i és contraintuïtiu: repetir. Si tornes a fer aquest mateix exercici d'aquí a una setmana farà bastant menys mal, i a la tercera gairebé gens, perquè el múscul reforça allò que se li va trencar. Els fisiòlegs en diuen efecte de la càrrega repetida i la protecció dura setmanes.