Cada dimarts ven 41 bitllets i pugen 40 persones

—Quaranta-un.

—Una altra vegada?

—Una altra vegada, Domingo. Vuit dimarts seguits. Venc quaranta-un bitllets per al vaixell de les set i deu i per la passarel·la pugen quaranta persones. Els compto jo, un per un, des de la taquilla.

—Potser algú se'n penedeix i es queda al cotxe.

—Vuit dimarts.

—Marisa, deixa-ho estar.

—Tu amarres aquest vaixell des d'abans que jo nasqués i jo fa vuit mesos que sóc en aquesta finestreta. Qui compra el bitllet de més?

—Jo.

—Com que tu?

—A nom del meu cunyat, que ni sap on és el port. Nou euros amb vint. Tots els dimarts.

—I per què el dimarts?

—Perquè el dimarts és el dia que la Conselleria compta passatgers. La concessió demana quaranta de mitjana en el servei de primera hora. Si baixem de quaranta un mes sencer, l'any que ve el primer vaixell surt a les deu i la gent del torn de fàbrica es queda a terra.

—Nou vint per setmana. Vuit mesos.

—Trenta-quatre dimarts, Marisa. I no l'hi expliquis a en Rosendo, que ho apuntaria a l'acta.

—Jo no apunto res. Però des del dimarts que ve ho paguem a mitges.