31 peces semblen valer menys que 24 sense comparar-les

Christopher K. Hsee et posa davant de dues liquidacions de vaixella. El lot petit porta 24 peces i totes estan intactes. El gran en porta 40: conserva les mateixes 24, hi afegeix set tasses i platets útils i inclou nou peces trencades. Si comptes el que es pot aprofitar, el gran guanya per 31 a 24.

El 1998, Hsee va mostrar cada lot per separat a grups diferents i va preguntar quant pagarien. Els qui van veure el lot gran van oferir de mitjana 23,25 dòlars. Els qui només van veure les 24 peces perfectes en van oferir 32,69. Nou peces trencades van fer que set peces útils semblessin restar valor.

Quan un altre grup va poder mirar tots dos lots alhora, el resultat va canviar: 32,03 dòlars pel gran i 29,70 pel petit. La comparació va fer visible la dada important, la quantitat de peces intactes. Per separat, va pesar més la dada fàcil de jutjar: complet davant d’espatllat.

L’experiment no diu que menys sigui millor. Diu que un afegit dolent pot contaminar la impressió de tot el conjunt quan falta una referència. Si compares dues ofertes, dos currículums o dues llistes, posa-les juntes, compta primer allò que sí que serveix i aparta el que és defectuós abans de decidir.